Els éssers humans hem innovat continuament des dels nostres orígens. Per selecció natural vam adaptar els nostres hàbits de locomoció i vam desenvolupar la tècnica. No obstant això, cal distingir les adquisicions biològiques de les culturals. Cada gran adquisició ha comportat una innovació per al gènere Homo. Tot i que l'adquisició en si és fonamental, el més important és la seva dimensió social, cóm s'implementa i s'estèn el seu ús, és a dir cóm es socialitza aquesta innovació i modifica els nostres comportaments.

Aquest procés permet redimensionar la innovació, genera noves formes de relacions humanes i nous eixos de desenvolupament, de manera que ens resocialitza com humans. Així va succeir amb l'ús del foc. Es va descobrir fa uns 500.000 anys, pero el seu ús no va estendre's fins fa uns 200.000 anys. El mateix ha succeït amb la telefonia mòbil. Des dels primers prototips fins a la socialització del seu ús han passat tan sols vint anys i els canvis generats pel seu ús són evidents.

Així, segons la nostra visió de la dimensió i projecció social de la nostra espècie, l'ús social de la tècnica ha generat les continues resocialitzacions de les espècies que ens han precedit i també el nostre desenvolupament. La nostra és l'espècie més resocialitzada de la història del gènere Homo.

En aquest sentit pensem que la socialització de la ciència i de la tècnica, així com la del coneixement de l'evolució humana han de contribuir a resocialitzar-nos a la actualitat. La comprensió d'aquest procés ens permetrà obrir nous espais dialèctics de treball i enriquir el debat sobre les necessitats que planteja el nostre desenvolupament com espècie humana.