Les ciències que estudien el passat no poden reproduir experimentalment la totalitat dels fets esdevinguts en el passat i que han conformat el present. L’arqueologia no s’escapa d'aquest dilema. No obstant això, sí que podem reproduir experimentalment alguns dels elements que han conformat les restes que trobem en els jaciments arqueològics.

Així podem, sense equivocar-nos gaire, reproduir seqüències de talla lítica per a comprendre millor la manufactura de les eines lítiques, podem escorxar animals amb eines lítiques per contrastar patrons d’aprofitament de biomassa o reproduir llars de foc amb càrregues de combustible i temperatures controlades per a poder inferir millor la informació continguda en el registre arqueològic.

En aquest sentit duem a terme una sèrie de programes experimentals que ens aporten un cos de dades referencials destinades a conèixer de primera mà alguns dels aspectes de la vida quotidiana del passat. Així, l’aplicació actualista d’alguns dels processos del passat poden ser  emprats com a mecanisme d’inferència del registre arqueològic.