Paraules clau
Plistocè, transició Plistocè-Holocè, zooarqueologia, Crocuta, crocuta, Ursus spelaeus, ocupacions de baixa intensitat, Neanderthals
Direcció del projecte
Jordi Rosell, Artur Cebrià, Mercè Bergadà
Membres participants
Geologia i geomorfologia: David Serrat
Paleontologia: Jan van der Made i LLuís Garcia
Tecnologia lítica: Eudald Carbonell
Palinologia: Francesc Burjachs
Restauració: Alex Solé i Gala G. Merino
Datacions: Hélène Tissoux
Registre gràfic: Jordi Mestre i Gerard Campeny
La localització de restes de grans carnívors aparentment associats a evidències de grups d'homínids en les coves amb reompliment Plistocè és força freqüent. Aquest fenomen ha generat un dels debats més apassionants de la literatura científica actual que fa referència a les relacions establertes entre ambdós agents. Mentre alguns autors defensen una postura de competència ecològica, no únicament per l'espai sinó també per l'alimentació, altres consideren que només es tracta d'un problema arqueològic conseqüència de les condicions de formació dels jaciments.
Un dels problemes més importants amb el que es troba aquesta discussió és la manca de dades empíriques reals. Molts dels jaciments emprats per a l'anàlisi del problema fa temps que han estat excavats i en molts casos no ofereixen els criteris interpretatius bàsics: manca de dades estratigràfiques, microespaials, etc. Per altra banda, les intervencions més recents s'han efectuat en contexts exclusivament antròpics o en llocs on les condicions de sedimentació no permeten tractar el problema amb garanties suficients d'èxit (jaciments a l'aire lliure, manca de treballs arqueoestratigràfics i zooarqueològics en cova, etc.). Des d'aquest punt de vista, les cavitats situades a prop del Torrent Mal adquireixen una importància capital.
Tant la Cova del Toll (imatge de la dreta) com la de les Toixoneres (imatge de l'esquerra) presenten un conjunt faunístic rellevant que ha estat atribuït cronològicament a les darreries del Pleistocè mitjà i a la primera meitat del superior. Els estudis realitzats suggereixen que es tracta de caus de carnívors, principalment hienes i ossos.
La presència humana en ambdues coves durant el Plistocè és mínima, doncs fins al moment només s'ha recuperat un conjunt poc nombrós d'indústria lítica atribuïda al Musterià que hipotèticament prové de la Cova de les Toixoneres. D'aquesta manera, és possible intentar caracteritzar el comportament d'aquests grans predadors en el nostre entorn i comparar-lo amb el dels neandertals en contexts similars com el de l'Abric Romaní (capellades, Anoia), on la presència de carnívors és molt escassa.
Bergadà, M. M. and D. Serrat (2001): "Seqüència sedimentària i paleoambiental de la Cova del Toll (Moià): darreres aportacions". Modilianum. Revista d'Estudis del Moianès, 24: 8-22.