Paraules clau

Plistocè, transició Plistocè-Holocè, zooarqueologia, Crocuta, crocuta, Ursus spelaeus, ocupacions de baixa intensitat, Neanderthals

Direcció del projecte

Jordi Rosell, Artur Cebrià, Mercè Bergadà

Membres participants

Geologia i geomorfologia: David Serrat
Paleontologia: Jan van der Made i LLuís Garcia

Tecnologia lítica: Eudald Carbonell

Palinologia: Francesc Burjachs

Restauració: Alex Solé i Gala G. Merino

Datacions: Hélène Tissoux

Registre gràfic: Jordi Mestre i Gerard Campeny

La localització de restes de grans carnívors aparentment associats a evidències de grups d'homínids en les coves amb reompliment Plistocè és força freqüent. Aquest fenomen ha generat un dels debats més apassionants de la literatura científica actual que fa referència a les relacions establertes entre ambdós agents. Mentre alguns autors defensen una postura de competència ecològica, no únicament per l'espai sinó també per l'alimentació, altres consideren que només es tracta d'un problema arqueològic conseqüència de les condicions de formació dels jaciments.

Un dels problemes més importants amb el que es troba aquesta discussió és la manca de dades empíriques reals. Molts dels jaciments emprats per a l'anàlisi del problema fa temps que han estat excavats i en molts casos no ofereixen els criteris interpretatius bàsics: manca de dades estratigràfiques, microespaials, etc. Per altra banda, les intervencions més recents s'han efectuat en contexts exclusivament antròpics o en llocs on les condicions de sedimentació no permeten tractar el problema amb garanties suficients d'èxit (jaciments a l'aire lliure, manca de treballs arqueoestratigràfics i zooarqueològics en cova, etc.). Des d'aquest punt de vista, les cavitats situades a prop del Torrent Mal adquireixen una importància capital.

Tant la Cova del Toll (imatge de la dreta) com la de les Toixoneres (imatge de l'esquerra) presenten un conjunt faunístic rellevant que ha estat atribuït cronològicament a les darreries del Pleistocè mitjà i a la primera meitat del superior. Els estudis realitzats suggereixen que es tracta de caus de carnívors, principalment hienes i ossos.

La presència humana en ambdues coves durant el Plistocè és mínima, doncs fins al moment només s'ha recuperat un conjunt poc nombrós d'indústria lítica atribuïda al Musterià que hipotèticament prové de la Cova de les Toixoneres. D'aquesta manera, és possible intentar caracteritzar el comportament d'aquests grans predadors en el nostre entorn i comparar-lo amb el dels neandertals en contexts similars com el de l'Abric Romaní (capellades, Anoia), on la presència de carnívors és molt escassa.

Objectius:

1. Establir, des del punt de vista arqueològic, les característiques bàsiques dels caus de carnívors per a distingir-les dels campaments amb evidències d'ocupació antròpica. La disciplina que es dedica a aquest tipus d'investigacions és la zooarqueologia, en la mesura que s'ocupa de les relacions entre homínids i animals a través de l'estudi dels conjunts ossis. Aquesta disciplina permetrà avaluar el temps d'accès a les preses, la modalitat de transport i el tipus de consum efectuat pels diferents predadors.
2. Realitzar un treball de tipus paleontològic per a establir les característiques físiques i l'estadi evolutiu. D'aquesta manera serà possible situar els jaciments en un context bioestratigràfic general i posar-los en relació amb un marc cronològic d'àmbit europeu
3. Identificar les principals característiques de l'entorn dels enclavaments. Disciplines com la palinologia, la geologia estructural, la sedimentologia, la geomorfologia o la geoarqueologia entre d'altres, són fonamentals per a establir els caràcters paleoecològics de l'entorn inmediat.
4. Identificar els indicis de la presència humana i caracteritzar-ne les activitats a partir de les dades obtingudes de l'estudi de la tecnologia lítica, la funcionalitat de les eines, la descripció de possibles fogars i la distribució espacial de les restes arqueològiques.

Activitats relacionades

1. Excavació arqueològica anual.
2. Realització del workshop "50è aniversari de l'obertura de la Galeria Sud de la Cova del Toll, Moià, (Bages, Barcelona)" els dies 28 i 29 d'octubre de 2004.
3. Conferències divulgatives a la zona amb la finalitat de donar a conèixer el projecte científic que s'està duent a terme.
4. Revisió i recuperació, sempre que sigui possible, dels materials que formen part de les coleccions antigues amb un objetiu doble:
   1. conèixer-ne la procedència i, en conseqüència, dotar-los d'un marc contextual que permeti reestructurar el seu valor científic i,
   2. localitzar on s'ubica el dipòsit actual.
5. Jornades de portes obertes per adifondre el treball arqueològic que s'efectua durant els treballs de camp.

Publicacions:

Bergadà, M. M. and D. Serrat (2001): "Seqüència sedimentària i paleoambiental de la Cova del Toll (Moià): darreres aportacions". Modilianum. Revista d'Estudis del Moianès, 24: 8-22.