Paraules clau:

terrasses fluvials, evolució geomorfològica, ambiental i del poblament prehistòric

Directors del projecte:

Andreu Ollé, Xosé Pedro Rodríguez i Josep Maria Vergès

Les prospeccions tenen com a objectius principals obtenir dades referents a l’evolució geomorfològica i paleoambiental regional d’època quaternària i localitzar nous jaciments arqueològics, fins al moment, en els trams alts de les conques hidrogràfiques dels rius Francolí i Gaià, tot i que està previst que l’àrea d’actuació s’estengui a les conques del riu Suirana i les rieres del Camp de Tarragona.
Com a punt de partida, s’han localitzat i situat les terrasses fluvials conservades en els trams inicials d’ambdós cursos fluvials. Això ha permès establir una primera aproximació a l’evolució geomorfològica de la zona, valorar la repercussió que aquesta ha pogut tenir en la conservació dels registres antròpics, i disposar d’un primer marc cronològic general on emplaçar els jaciments arqueològics. Alhora, les prospeccions han aportat dades per a l’elaboració d’un mapa de potencials zones de captació de recursos lítics. Per altra banda, la descoberta de nous registres en context estratigràfic ha permès omplir importants buits a l’hora d’intentar estructurar un discurs històric continu.
No es disposa de cap tipus de registre antròpic per a les èpoques més antigues, motiu pel que, de moment, la informació que poden oferir els dipòsits corresponents a les terrasses més altes és únicament d’ordre geològic i paleoambiental.
Els registres antròpics més antics corresponen als jaciments de la Cansaladeta i els Vinyets, al Francolí i Gaià respectivament. En les prospeccions realitzades també s’han localitzat altres dipòsits amb una cronologia del Pleistocè Mig final, tot i que sense concentracions de material arqueològic. Pel que fa al Pleistocè Superior però, les prospeccions han aportat noves i importants localitzacions, com Llorac (Montblanc, Conca de Barberà) i el Coll de Mas Marí (Pontils, Conca de Barberà). En ambdós casos es tracta de conjunts lítics en paleosòls que, una vegada estudiats, podran esdevenir jaciments de referència del Paleolític mitjà al sud de Catalunya.
El Paleolític Superior continua representant un buit en la documentació, doncs en l’àrea d’estudi només es disposa d’informació referent a les fases finals d’aquest període, a partir de les seqüències del Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà) i la Cativera (El Catllar, Tarragonès), ambdues a la conca del Francolí.
Pel que fa a la conca del Francolí, sobretot a l’àrea de Vilaverd, les prospeccions han permès localitzar una sèrie d’assentaments humans que ofereixen dades essencials per a la realització d’una nova revisió de l’evolució del poblament de la zona durant la prehistòria recent i la protohistòria.

Publicacions:

Angelucci, D. E., Gené, J. M., Ollé, A., Rodríguez, X. P., Vaquero, M., Vergés, J. M., Fontanals, M., Allué, E., Cáceres, I., García, M., Ibáñez, N., López-Polín, L., Lozano, M., Saladié, P., Vallverdú, J., Zaragoza, J. 2004. Evolución paleoambiental y poblamiento prehistórico en las cuencas de los ríos Francolí y Gaià. Actas del Primer Congreso Peninsular de Estudiantes de Prehistoria ( Tarragona 2003): 220-224.