La Sierra de Atapuerca és un complex càrstic situat a 15 Km a l'est de la ciutat de Burgos. Les nombroses coves que alberga van ser utilitzades amb diferents funcionalitats durant gran part del Pleistocè, és a dir, des de fa aproximadament 1 mil·lió d'anys fins a uns 10 mil anys. Aquest ús es perllongà durant l'Holocè, documentant-se ocupacions durant gairebé tot el Neolític, l'Edat del Bronze i en cronologies protohistòriques i històriques.

Les investigacions i excavacions que es realitzaen anualment a la Sierra han permès evidenciar l'existència d'ocupacions humanes d'especial interès. Aquestes són rellevants no únicament per la seva antiguitat, sinó per les impliacions subsistencials i econòmiques que es dedueixen de l'estudi dels vestigis d'aquestes comunitats humanes. La informació obtinguda en els jaciments de la Sierra de Atapuerca són molt importants per a l'estudi de l'evolució humana a Europa.

Per altra banda, la reconstrucció de les comunitats vegetals i animals de les diferents èpoques respresentades en els sediments ens ajudaran a contextualitzar els biòtops, els paissatges i els climes on van viure aquestes comunitats.

A la Sierra de Atapuerca actualment es realitzen treballs d'investigació als jaciments següents:

1. Trinchera del Ferrocarril:

• Jaciment de la Gran Dolina (TD)
• Jaciment de la Sima del Elefante (TE)

2. Cueva Mayor:

• Jaciment del Portalón

• Jaciment de la Sima de los Huesos

3. La Cueva del Mirador

La trinchera del Ferrocarril

Tots els jaciments coneguts de la Trinchera del Ferrocarril van ser descoberts a principis del segle XX degut a la construcció d'una trinxera per al pas d'un ferrocarril miner. La conseqüència immediata de l'obertura d'aquesta trinxera fou que els jaciments es buidaren parcialment, deixant les coves al descobert i els sediments que les reblien seccionats verticalment. El potencial arqueopaleontològic dels jaciments però, no fou descobert fins a finals de 1970. Tot i aquesta alteració dels sediments, la secuència estratigràfica es manté intacta.

Contrariament, el complex de Cueva Mayor no es va veure afectat per les activitats relacionades amb el ferrocarril miner. Es tracta d'un conducte en forma d'"X", amb un recorregut que obre les portes a diferents èpoques. Algunes de les galeries, com la del Sílex i la del Silo, van ser utilitzades en època protohistòrica com a lloc d'enterrament i d'aprovisionament de sílex per a la fabricació d'instrumental lític. També al Portalón, l'entrada a la cova, es desenvoluparen ocupacions durant l'Edat del Bronze, l'època tardoromana i medieval. Per aquest motiu es tracta de coves i galeries conegudes d'antic. De fet, la Sima de los Huesos ha estat visitada reiteradament durant els darrers 150 anys amb l'objectiu de trobar-hi els apreciats canins d'os.

Separada dels conjunts Trinchera i Cueva Mayor es troba la Cueva del Mirador, ubicada a la vessant sud-est de la Sierra. Aquí les campanyes d'excavació s'iniciaren l'any 1999 amb la realització d'un sondeig a l'interior de la cova, que ha permès documentar la utilització de la cavitat a mitjans i finals de l'Edat del Bronze, durant el Neolític i a finals del Paleolític.

Gran Dolina

Crani d'Homo antecessor parcialment reconstruit a partir de les restes trobades a la Gran Dolina

Els darrers descobriments a la Gran Dolina han revolucionat la investigació sobre l'evolució i el poblament humà a Europa. Gran Dolina originàriament és una cova de grans dimensions, d'uns 20 metres de profunditat i una amplada no determinada. La formació i obertura de la cavitat coincideixen amb les diaclases que recorren la Sierra de nord-est a sud-est originades pels moviments que afecten a la zona.

El rebliment de la Gran Dolina s'ha dividit en onze nivells sedimentaris numerats de dalt a baix: de TD1 a TD7 per als nivells del Pleistocè inferior i de TD8 a TD11 pels del Pleistocè mitjà. Les dades de què disposem actualment provenen de les diferents excavacions i sondejos efectuats en aquests nivells. Fins al moment només s'han excavat en extensió els nivells TD11 i TD10, els més moderns.

Galería

La cova de la Galería no s'ocupà tant intensament com la Gran Dolina. Tot i que en la seva seqüència estratigràfica s'hi han identificat nombroses ocupacions humanes, en la major part dels casos es tracta d'ocupacions complementàries en termes de subsitència; un o diversos homínids accediren a l'interior de la cova per a aprofitar les restes dels animals abandonades pels carnívors.

La seqüència cronològica dels nivells arqueològics de la Galería es sitúa entre els 450.000 i els 120.000 anys, corresponents al Pleistocè mitjà.

Diacrònicament sembla que es documenta un descens progressiu de la intensitat de les ocupacions, de manera que als nivells més antics (TG10), amb més registre arqueològic i amb evidències de caça esporàdica, són succeïts per les ocupacions correponents a TG11, on l'activitat humana és gairebé innexistent i es redueix a l'aprofitament final de les restes dels animals que o bé caigueren pel conducte vertical corresponent a Trinchera Norte o bé foren consumits parcialment pels carnívors.

Covacha de los Zarpazos

Zarpazos és una de les unitats juntament amb la Galería i la Trinchera Norte, que conformen l'anomenat Complejo Galería. Es tracta del rebliment sedimentari d'un conducte en rampa. Cal destacar la troballa en aquest paquet sedimentari de dos fragments de crani pertanyents a Homo heidelbergensis, restes de fauna i indústria lítica en diferents matèries primeres, entre les que destaca la quarsita i el sílex neògen.

Sima del Elefante

Aquest jaciment es troba en procés de sondeig i mostreig. Sembla correspondre a les fases més antigues de la sedimentació del karst, és a dir, a inicis del Pleistocè inferior. Fins ara, la importància d'aquest jaciment es limita a l'àmbit tafonòmic i paleontològic.

El Mirador

Destral de bronze trobada a la Cueva del Mirador

La Cueva de El Mirador es localitza a la vessant meridional de la Sierra de Atapuerca, a 1.033 metres d'alçada. Forma part del sistema kàrstic de la Sierra, però encara no s'ha pogut determinar la seva relació amb els sistemes de la Cueva Mayor o la Trinchera del Ferrocarril. La cavitat té actualment 23 metres d'amplada, 4 d'alçada i 15 metres de profunditat.

L'any 1999 es van iniciar les intervencions arqueològiques a la cova mitjançant un sondeig de 6 metres quadrats de superfície. Fins al moment s'hi ha documentat una successió estratigràfica de 4 metres de potència. Els dos primers, on s'hi han documentat els nivells MIR3A i MIR4, corresponen al Bronze mig i final, mentre que la resta (MIR5 a MIR24) s'adscriuen a les ocupacions desenvolupades al llarg del període Neolític. La gènesi d'aquests nivells, exceptuant MIR5 que s'associa a un episodi d'abandonament de la cavitat, es fruit de la utilització de la cova com a corral, principalment d'ovicàprids. Aquesta funcionalitat només es veu interrompuda durant l'Edat del Bronze, quan puntualment s'utilitzà la cavita amb finalitats sepulcrals com ho evidencia la troballa d'una inhumació secundària de sis individus.

Els materials arqueològics conseqüència d'aquestes ocupacions estan formats bàsicament per restes de ceràmica, indústria lítica, fauna i macrorestes vegetals (carbons, llavors i fruits).