La singularitat humana constitueix un dels fenòmens més sorprenents de l'evolució de la matèria. Sobre el nostre substat primat, el bipedisme i el consum de carn expliquen el creixement de la nostra capacitat craneal i l'emergència i desenvolupament de la tècnica. Sense ella, els homínids no hauriem superat ni la nostra precarietat física ni l'hostilitat del medi del que procedim. No obstant, per a nosaltres, la inteligència operativa i l'ús social de la tècnica van ser el que va permetre l'hominització. Per aquesta raó, pensem que l'estudi de l'ecologia humana al llarg del temps i l'evolució social de la humanitat sobre la base dels canvis tècnics aporta una prespectiva diferencial per al coneixement de nosaltres mateixos.