Conèixer l’origen de la vida humana, del treball organitzat i del pensament implica generar coneixement i reflexionar sobre el trànsit entre un moment en el que en aquest espai no hi havia vida humana, ni treball, ni coneixement i un altre moment en el que en aquest mateix espai tenen lloc aquests fenòmens biològics i socials.

Així, podem definir l’estudi dels orígens humans com l’anàlisi de la transició entre un espai i un moment sense acció humana, a un altre en el que l’acció humana el recorre, ocupant-lo. En aquest sentit, intrínsecament, apareix la importància del moviment dels primats humans en el seu entorn natural, com a element central en la comprensió dels orígens dels humans durant un espai-temps determinat.

Tant si estudiem la primera presència en l’espai terrestre del gènere Homo, com si ho fem dels primers habitants Homo sapiens de la Illa de Pasqua (ja en el segon mil·leni de la nostra era), existeixen uns nexes generals que permeten comprendre ambdós fenòmens com a partíceps d’una dinàmica biològica i social comuna: l’obtenció d’energia necessària per a la reproducció del grup humà produirà desplaçaments espacials de curta o llarga distància, per terra, i/o el mar, o al llarg de llacs i rius.

Així, la comprensió profunda dels orígens del nostre gènere en l’espai-temps absolut exigeix crear i desenvolupar una base de dades que cobreixi, no només les transicions ontològiques antigues de prehomínids a homínids i d’aquests al gènere Homo, sinó també la major quantitat possible d’escenaris en els quals els grups humans anatòmicament moderns recorren i ocupen l’espai, eventual o permanentment, de forma dispersa o ordenada.

D’aquesta manera, per a l’IPHES resulta essencial comptar amb aproximacions als espais ocupats pel gènere Homo no únicament a l’Àfrica o Eurasia, sinó també a Amèrica, Austràlia i als conjunts d’arxipèlags dels diversos mars i oceans. Les escales de temps d’aquestes aproximacions a l’ocupació espacial no interfereixen en l’interès que ens suscita l’anàlisi dels mecanismes de les primeres ocupacions espacials per part dels grups ja homínids, ja humans.

D’aquí que el programa central de recerca i aplicació de l’IPHES, anomenat ORÍGENS, constitueixi una biga mestra de l’estratègia de l’Institut, i que sigui dins d’aquest esforç a llarg termini, multiescala espai temporal, que hem començat a emprendre les accions necessàries per a crear grans xarxes operatives de treball en diferents continents.

El nostre objectiu, doncs, és generar una base de dades oberta que permeti el coneixement operatiu dels mecanismes biològics, ecològics i socials que afavoreixen que grups humans disímils d’homínids puguin ocupar amb o sense èxit, immensos espais naturals, petites illes o zones continentals de refugi, aïllades, com els oasis, en els que el grup, si té èxit, podrà superar les seves pròpies inèrcies organitzatives, adaptant-se a les dificultats inherents del nou espai.