La socialització del coneixement és el tercer gran eix d'activitats de l'IPHES.

Entenem per socialització aquell procés pel qual un individu aprèn, incorpora i fa seus els elements de la cultura del seu entorn social.

La socialització del coneixement científic no és només la divulgació dels resultats, sinó que també tracta d’establir les estratègies necessàries per a què els resultats i les metodologies emprades en ciència siguin assumides per la ciutadania, de manera que aquesta pugui interpretar millor els conceptes, esforços, èxits i també els fracassos que produeix la recerca científica.

La socialització del coneixement resulta cada cop més necessària per a viure en equilibri amb el nostre entorn social i només esdevindrà adequada amb un plantejament transdisciplinar. Una persona que creu en la influència màgica dels planetes no té cultura científica, per molt que sigui capaç de descriure el model heliocèntric del sistema solar, de manera que els seus raonaments i presa de decisions potser tinguin una part important d’irracionalitat.

De la mateixa manera, les idees sobre l’evolució humana s’incorporen als valors socials d’una persona només quan aquesta és capaç de fer-les críticament compatibles amb els seus propis coneixements, aficions o creences en altres aspectes qualsevol de la vida humana.

En aquest sentit l’IPHES tracta de desenvolupar mecanismes, oportunitats i plataformes per promoure la socialització del coneixement en general i de l'evolució humana en particular.